Com un cel blanc, damunt els arbres adormits,
els encongeix les branques,
una mica de fred a les puntes dels dits
ens fa veure les tecles més blanques.
els encongeix les branques,
una mica de fred a les puntes dels dits
ens fa veure les tecles més blanques.
Però en la febre pàl·lida dels teus palmells infants,
ni freda ni poruga
la música comença, i et salta, entre les mans,
un ocell que palpita i que juga.
ni freda ni poruga
la música comença, i et salta, entre les mans,
un ocell que palpita i que juga.
Màgic ocell! L’hivern, vençut pel seu encís,
fa tres passes enrera.
Quan mor, amb el silenci jo torno, més feliç
de més lluny que d’una primavera.
Màrius Torres
fa tres passes enrera.
Quan mor, amb el silenci jo torno, més feliç
de més lluny que d’una primavera.
Màrius Torres
Al llarg de la setmana passada vam poder compartir moments màgics on la música era la protagonista, vam sentir i viure sensacions molt intenses amb els companys/es de l'escola, amb els més menuts, amb les famílies...
MÚSICA I ART,
UNA COMBINACIÓ PERFECTA PER EXPRESSAR EL QUE EN SURT DEL COR!
Felicitats artistes, vam gaudir de valent!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada